May 16, 2013
El New Yorker posa en marxa 'Strongbox' per protegir fonts anònimes

Strongbox és un projecte construït sobre Tor que permet a les fonts comunicar-se amb els periodistes de manera totalment anònima i més segura que el correu electrònic. La idea és del conegut ciberactivista Aaron Swartz, que es va suïcidar fa només uns mesos. D’aquesta manera, Strongbox dóna al The New Yorker l’oportunitat de millorar les rutines per elaborar periodisme d’investigació. L’ús que els professionals facin d’aquesta eina no ha de restar utilitat a aquesta interessant plataforma. 

May 15, 2013
El trànsit web augmenta amb el periodisme pausat

Fast Company Connection fa un d’aquells exercicis que ningú s’atreveix a compartir: fer públiques les dades del seu trànsit web. Ho ha fet per explicar el resultat d’una prova amb el periodisme long-form o “slow” o pausat, com més us agradi. L’article és llarg però val la pena estudiar-lo a fons. M’ha sorprès tant com els ha sorprès a ells que amb els resultats han descobert un element a tenir en compte: “la qualitat, i no tant la velocitat, és el futur del periodisme digital”. Un treball brillant.

May 14, 2013
L’audiència cada vegada consumeix més notícies a través dels dispositius mòbils. Aquesta tendència ha provocat que els mitjans de comunicació hagin començat a perfeccionar les seves versions per a telèfons i tauletes. Primer, hi va haver la fal·lera de les aplicacions i ara, el ‘responsive’ design s’imposa en una estratègia que resta beneficis als mercats d’aplicacions (dominat per l’App Store) i dóna trànsit a les webs mòbils. El New York Times i la ràdio nacional nord-americana (NPR) han estat els últims a sumar-se al redisseny.

L’audiència cada vegada consumeix més notícies a través dels dispositius mòbils. Aquesta tendència ha provocat que els mitjans de comunicació hagin començat a perfeccionar les seves versions per a telèfons i tauletes. Primer, hi va haver la fal·lera de les aplicacions i ara, el ‘responsive’ design s’imposa en una estratègia que resta beneficis als mercats d’aplicacions (dominat per l’App Store) i dóna trànsit a les webs mòbils. El New York Times i la ràdio nacional nord-americana (NPR) han estat els últims a sumar-se al redisseny.

May 10, 2013

Escolteu l’autor del reportatge ‘Snow Fall’, John Branch. Aquesta proposta ha generat una petita revolució en les noves narratives periodístiques i ha generat un efecte ‘allau’ en diverses publicacions digitals. “Potser hem entès als lectors”, assegura Branch, qui confia en què la tecnologia evolucioni per facilitar l’elaboració d’aquests continguts.

April 29, 2013
Comiat als corresponsals

El mes de juny farà 26 anys que vaig entrar per la porta de Catalunya Ràdio amb l’oferta sota el braç de quedar-me amb la corresponsalia del Vallès Occidental. Jo treballava aleshores al “Diari de Sabadell”, i el company que feia de corresponsal ho deixava. Vaja, que jo hauria pogut ser un d’ells, un dels molts corresponsals de comarques que en aquests 30 anys ha tingut Catalunya Ràdio.

Però l’atzar va fer que jo aparegués a l’emissora just en el moment que a la redacció d’Informatius necessitaven algú per fer els butlletins matinals de Catalunya Música, que tot just acabava de néixer. I el fet de ser al lloc precís en el moment precís em va permetre entrar com a treballador de la casa. La corresponsalia vallesana, doncs, va passar a altres mans.

Després van venir 6 anys de matinades, la secció de Societat, la sotsedició del migdia i moltes altres feines, fins que ja fa una pila d’anys vaig començar a fer-me càrrec dels informatius territorials de Barcelona i a tractar amb els corresponsals.

Potser han estat gairebé 15 anys, no ho recordo prou bé, amb algun període breu d’interrupció, però de ben segur que sóc la persona de la casa que més i durant més temps ha parlat amb els corresponsals, especialment els de Barcelona.

Però demà això s’acaba. S’acaba comprar cròniques, rebre i contestar trucades, rebre i contestar mails, enviar-los aquí, enviar-los allà, i patir per si la crònica no arribava. Algú dirà que eren “freelance”, que s’hi dedicaven a temps parcial, però la veritat és que el seu compromís amb l’emissora, amb la cerca de la notícia, la dedicació i sobretot l’estima a la ràdio era “full time”. 

Els he vist créixer, com a persones i com a periodistes. Alguns hi han estat sempre, d’altres han passat fugissers. Ens hem enriquit (i no parlo econòmicament!) mútuament. Hem après els uns dels altres i hem sabut fer les coses cada cop millor. Però el que no ha canviat en tots aquests anys és que qualsevol persona que agafava una corresponsalia hi posava tota la il·lusió, professionalitat i esforç de què era capaç.

En aquests anys n’hi ha hagut de molt bons i no tan bons, de més resolutius o menys, però cap que no estigués disposat a llevar-se a les 5 de la matinada si se’l trucava perquè hi havia un incendi a tocar de casa seva o a renunciar a un cap de setmana amb la família perquè el president o el conseller de torn visitava el nou ambulatori, el casal d’avis o la fira que fos. Si suméssim les hores que alguns d’ells hi han dedicat durant tots aquests anys, segurament hauríem de canviar la definició de “temps parcial”.

Però demà això s’acaba. Ens haurem d’espavilar sense ells, i ells s’hauran d’espavilar sense nosaltres. 

Als corresponsals només em queda demanar-vos perdó. D’entrada perdó en nom meu per si alguna vegada us he fallat o us he exigit més enllà del que tocava. I perdó, i crec que això ho puc fer en nom de tots els treballadors de la casa, per aquest abrupte, sobtat i immerescut acomiadament que ha menystingut la vostra feina i us ha deixat sense el reconeixement que us mereixeu.

I finalment us vull donar les gràcies. Gràcies per tota la feina feta aquests anys, per haver-me salvat el cul tantes vegades quan us demanava una crònica amb urgència. Pel fet d’aparèixer amb aquella notícia inesperada quan més la necessitava. Gràcies per aquests sopars i dinars, per l’afecte que m’heu demostrat en moltíssimes ocasions, i que jo he intentat tornar-vos sempre. I gràcies, sobretot, per haver fet arribar als oients de Catalunya Ràdio la informació del país amb rigor, passió, veracitat, pluralitat i rapidesa. El vostre llegat és ingent, la feina feta és colossal i el buit que deixeu serà impossible d’omplir.

Us trobaré a faltar. 

Moltes gràcies!!

Quim Balaguer

Sotscap de Societat i Coordinador d’Informació Territorial

Serveis Informatius. Catalunya Ràdio

April 29, 2013

Carta oberta dirigida a l’audiència en la qual reflexiono sobre l’acomiadament que m’ha afectat i altres aspectes personals.

April 25, 2013
"Incisiu però no destructiu. Proper però a la distància adequada. Amb poder però sense abusar-ne. No tothom exerceix el periodisme així."

— Un amic que ha definit la meva tasca i que faig extensiva a la trentena de corresponsals territorials de Catalunya Ràdio acomiadats.

April 8, 2013

En aquesta promoció elaborada pels treballadors de Catalunya Ràdio, podreu escoltar les veus d’alguns corresponsals territorials de l’emissora. A partir de l’1 de maig, aquests periodistes deixaran d’informar després que la CCMA hagi decidit prescindir d’ells posant en dubte la seva tasca i posant en perill el model de ràdio pública catalana.

April 7, 2013
Carta oberta al sr. Brauli Duart Llinares, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Després d’anunciar que m’acomiadaran, via correu electrònic, el passat 3 d’abril com a corresponsal de Catalunya Ràdio a les Terres de l’Ebre, he pogut saber que vostè mateix, tal com ja va fer quan van prescindir de les productores que cobrien Terres de l’Ebre, Pirineu i la Catalunya Nord per a TV3, ha remès una missiva dirigida als ajuntaments dels territoris afectats a fi, suposo, d’apaivagar els ànims i justificar les seues accions.

Francament, no espero que vostè es dirigisca a mi per explicar-me les causes dels acomiadaments, ni tant sols que m’arribe a agrair els més de 3 anys de dedicació plena a la ràdio de tots. Sí que he comprovat, però, com el mateix dia que em comunicaven que a partir de l’1 de maig deixaria de formar part de la ràdio més nacional de Catalunya, vostè s’afanyava a explicar als alcaldes que “Catalunya Ràdio reforçarà el seu desplegament a les comarques de Catalunya” amb l’objectiu “de millorar la seva proximitat i arrelament al territori”.

“Per fer-ho”, diu, “la ràdio nacional de Catalunya comptarà amb tres nous centres territorials –als Pirineus, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre–, amb professionals que tindran dedicació plena en demarcacions on fins ara no hi havia periodistes de la pròpia plantilla” i afegeix més avall que “el Grup d’Emissores Catalunya Ràdio assoleix així una cobertura més efectiva del territori, tot garantint una informació de qualitat i de proximitat, amb la voluntat de refermar el compromís per uns mitjans públics amb més presència a les nostres comarques…”.

O siga que, segons vostè, els corresponsals que fins ara hem cobert Terres de l’Ebre –entre d’altres territoris– no ens hi hem dedicat “plenament” i ara encarregarà aquesta tasca a “professionals” per millorar el servei. De veritat creu que “el professional” que destinaran a l’Ebre podrà fer el mateix que fèiem 3 periodistes? 

Li diré que des del primer dia que vaig agafar el micro de Catalunya Ràdio, un 20 de febrer de 2010, m’hi he deixat la pell i que no deixaria mai de fer-ho, si no fos perquè vostès han decidit “reforçar el desplegament a les comarques” o, altrament dit, trencar totes les relacions professionals amb els corresponsals, a partir de l’1 de maig.

Se’m fa difícil explicar la mena d’orgull i responsabilitat que tens quan saps que exerceixes un servei públic, el d’informar a un país que t’estimes. Explicava recentment la Blanca Busquets en un article que “a Catalunya Ràdio hi ha, en general, la sensació de sentir-nos tots integrants d’una gran família”. A mi m’hi van integrar des del primer dia, amb totes les coses bones, i no tan bones, que això ha implicat. Primer, perquè “els periodistes de la pròpia plantilla”, com vostè els anomena, sempre m’han considerat una més a l’equip. L’inconvenient, que tot això ho he fet en condicions d’absoluta precarietat laboral, sense horaris, ni dies festius, sempre pendent del telèfon i a tant la peça, com tots els corresponsals.

A vostès això ja els anava bé. Tenien periodistes a cada comarca, molts dels quals treballant també per a mitjans locals, cosa que els permetia estar en contacte permanent amb l’actualitat territorial, i a un preu molt mòdic. Segurament la Cati, com l’anomenem els que treballem a Catalunya Informació, no hauria estat possible, ni pionera, ni líder durant 25 anys sense aquest exèrcit de corresponsals. Nosaltres hem dut la veu dels territoris, sense distincions, a tot Catalunya i el nostre treball ha servit perquè Catalunya Ràdio també fos la ràdio de tots.

No sé si sap que un bon dijous, 1 de desembre de 2011, la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aldea va fer fallida, i que Catalunya Ràdio va ser la primera a explicar-ho. Que vam narrar nit i dia la situació dels afectats, l’evolució del cas. O que també hem sigut la primera ràdio a informar sobre el cas Turov, el desgavell urbanístic a Alcanar i l’imminent enderrocament de 32 habitatges il·legals. I que tot això ha pogut ser perquè Catalunya Ràdio tenia una corresponsal, jo mateixa, en contacte directe amb els afectats. Suposo que tampoc fa falta que li explique els dies sencers que he passat a Rasquera o les jornades maratonianes cobrint fires i firetes, consellers o rodes de premsa diverses… Tampoc l’enganyaré, la feina de corresponsal no és sempre la de donar exclusives, sinó també, i sobretot, la de no perdre punt de tot el que passa al territori.

Li dic perquè, segons vostès, tot plegat no han estat més que “col·laboracions” amb caràcter “esporàdic”, com m’indicaven al missatge d’acomiadament. Si no vol, no cal que m’ho justifique a mi, que tinc 27 anys i, tot i la meua plena dedicació i il·lusió, potser no sóc ningú. Però explique-ho al meu company de trinxera, Josep Baubí, 24 anys de trajectòria treballant com a autònom per a la ràdio de tots, o explique-ho també als milers d’oients de les Terres de l’Ebre que cada matí s’aixequen escoltant les notícies explicades per gent que parla i entén el territori com ells. Un fet molt important aquí, que sempre hem sigut, ara més accentuadament, un territori perifèric, subministrador de recursos per a la resta del país i que ha hagut de lluitar, i molt, per fer-se escoltar.

Però vostè potser és més de números. I entendrà que val la pena prescindir de 125.000 euros anuals –el que vam costar, segons els sindicats, el 2012–, pels 30 corresponsals de Catalunya Ràdio o el que és el mateix, del 0,35 % del pressupost de l’emissora del 2013, per tapar el forat econòmic. Jo, de números, no n’entenc, però crec que el preu a pagar per aquesta decisió serà molt més alt del que vostès pretenen estalviar i que la ràdio més nacional tindrà el trist honor, ara que complirà 30 anys, de perdre un dels seus trets més distintius.

Atentament,

Sofia Cabanes; Corresponsal de Catalunya Ràdio a les Terres de l’Ebre.

April 5, 2013
MANIFEST CORRESPONSALS CATALUNYA RÀDIO

La CCMA ha decidit prescindir, a partir de l’1 de maig, de la xarxa de corresponsals a tot Catalunya. Una decisió que suposarà acabar definitivament amb un model d’èxit. Un model que ha permès donar veu als territoris indistintament de la seva influència, població o del seu color polític.

Una xarxa de corresponsals que habitualment eren els únics mitjans de cobertura nacional que dia rere dia, posaven el seu micròfon al costat dels mitjans locals i informaven del fets importants de cada territori. En definitiva, creiem que se suprimirà un dels trets diferencials de la Ràdio Nacional de Catalunya.

No podem prescindir dels corresponsals, uns periodistes ‘freelance’, que han treballat amb esforç i sense horaris durant dècades per emetre tots els temes i informacions que preocupaven i afectaven més directament la ciutadania de les nostres comarques i ciutats.

Pensem que aquesta decisió és la punta de l’iceberg d’un procés que portarà a la reducció i a la mínima expressió la radio pública catalana.És paradoxal que el Govern proclami la necessitat que Catalunya construeixi estructures d’estat i prescindeixi d’una de les principals: la ràdio pública.

La xarxa de corresponsals suposa el 0,35% del pressupost anual de la corporació, uns 125.000 euros anuals. El pressupost per mantenir un model plural de mitjans públics s’ha reduït dràsticament mentre el 2012 la Generalitat va augmentar les subvencions a grups de comunicació privats passant dels 6 als 9,4 milions d’euros.

Corresponsals Catalunya Ràdio

Alba López Varas (Garraf)

Albert Segura Lorrio (Vallès Occidental)

Anna Costa Capdevila (Berguedà)

Elisabet Solsona Bosch (Maresme)

Fàtima Alemany València (Osona)

Marc Ustrell Hernández (Barcelonès Nord)

Mireia Esteve Cols (Alt Penedès)

Montse Martí Soteras (Anoia)

Noemí Iglesias Gordi (Bages)

Oriol Mondéjar Borràs (Vallès Oriental)

Lídia Traveria i Riba (Garrotxa i Ripollès)

Carme Bonet Serra (Alt Urgell)

Laura Alcalde Cañizares (Segrià i les Garrigues)

Núria Castells Castel (Alta Ribagorça)

Guillem Lluch Torres (Cerdanya)

Núria Castells (Alta Ribagorça)

Marta Lluvich (Pallars Sobirà i Pallars Jussà)

Marta Rodríguez Font (Gironès)

Núria Roura Pol (Pla de l’Estany i Baixa Garrotxa)

M. Lluïsa Solé (Pla d’Urgell)

Cristina March Batalla (Alt Camp i Conca de Barberà)

Núria Valls Fonayet (Baix Camp)

Sofia Cabanes Balanzà (Terres de l’Ebre)

Vera Talarn Sanjuan (Ribera d’Ebre)

Jordi Soldevila Amorós (Priorat)

David Fernandez Solé (Baix Camp)

Ricard Vinyals Torres (Baix Penedès)

Josep Ferrer Vilarrubla (Baix Llobregat)

4 abril 2013